Esport en clau femenina: trencant barreres, creant referents
Quatre dones vinculades a disciplines esportives diverses: bàsquet (Emi Fernández), muntanyisme (Mayte Serrat), ball esportiu (Lali Rodríguez) i escacs (Maria Rodrigo), es van reunir aquest dissabte en una taula rodona per reflexionar sobre els reptes, barreres i oportunitats que han viscut com a dones en l’àmbit esportiu. L’acte, es va celebrat coincidint amb del Dia de l’Orgull LGTBI+ i va ser una reivindicació clara del dret de les nenes i dones a somiar, competir i destacar en qualsevol disciplina esportiva. L’acte va ser presentat per Núria Español (secretària del Club escacs Llinars)
Els inicis: entre la casualitat i la passió
Les ponents van coincidir que els seus inicis en l’esport sovint van venir marcats per la casualitat o per influències externes, com ara amics, familiars o activitats escolars. Això sí, totes van trobar-hi aviat una passió profunda. Per a algunes, com l’alpinista Maite Serrat, la pràctica esportiva ha anat de la mà amb la seva trajectòria professional i vital, oferint una eina terapèutica i inclusiva per a persones amb dolor crònic o discapacitats. En el cas de la psicòloga i promotora dels escacs María Rodrigo, el joc es va convertir en un camí per canalitzar la seva hiperactivitat infantil i, més endavant, en un eix per treballar l’empoderament i la salut emocional.
La importància (i la manca) de referents femenins
Una de les reflexions més compartides va ser la dificultat de créixer amb referents femenins en l’esport. Moltes es van inspirar inicialment en figures masculines, ja que la presència de dones esportistes als mitjans era (i sovint continua sent) escassa. Això, segons apuntaren, impacta en la capacitat de les nenes per imaginar-se un futur com a professionals de l’esport. Malgrat això, el panorama comença a canviar gràcies a l’augment de les retransmissions i a exemples recents com la sèrie Gambito de dama, que va fer créixer l’interès de les nenes pels escacs.
Els estereotips i les barreres culturals
L’experiència compartida deixa clar que l’esport encara arrossega molts estereotips de gènere. En el ball esportiu, els rols estan molt marcats: l’home guia i domina; la dona segueix. En el bàsquet, encara hi ha una minoria de dones entrenadores i àrbitres en competicions masculines. En esports com el muntanyisme o l’arbitratge de tennis, les dones pateixen micromasclismes i han de demostrar contínuament la seva vàlua.
També es va remarcar que sovint els homes no són conscients del seu masclisme, que s’arrossega culturalment i que també es perpetua per part d’algunes dones. Per això, totes les participants van coincidir en la necessitat de repensar l’educació i el sistema de valors des de la base.
L’economia i la conciliació: grans obstacles
Un altre tema clau del debat va ser la dificultat de viure de l’esport si ets dona. Els sous, el patrocini i les oportunitats són molt més reduïts que en el món masculí. Això fa que moltes dones abandonin la pràctica esportiva professional per dedicar-se a altres feines. A més, la maternitat i la manca de polítiques de conciliació continuen sent grans esculls. Es va posar de manifest com en alguns països i tornejos d’escacs s’estan començant a oferir serveis com guarderies, però encara són excepcions.
Un futur en construcció: visibilitat, lideratge i igualtat
Quan se’ls va preguntar què canviarien si poguessin fer una sola millora en el seu entorn esportiu, les respostes van ser clares: millor finançament per poder-se dedicar plenament al seu esport, més visibilitat mediàtica, una gestió federativa més proactiva, i la normalització del lideratge femení en càrrecs tècnics i de decisió.
Tot i que el camí és lent, es reconeix que s’ha avançat. Hi ha més cobertura mediàtica, més esportistes referents i més consciència col·lectiva. Però encara queda molt recorregut per garantir una pràctica esportiva realment equitativa, on totes les nenes i dones puguin créixer, competir i triomfar en igualtat de condicions